EDUARD JENER

EDUARD JENER ESTAÑOL, SENSIBILITAT ARTÍSTICA


Vídeo de YouTube


Eduard Jener pertany al grup de florestans que va arribar a la Floresta buscant un lloc tranquil i bonic on viure en pau. Ell i la seva dona treballaven a Barcelona i viatjaven cada dia, després de 53 anys el matrimoni pensa que no es va equivocar, viu en un lloc privilegiat, envoltat de natura, de la seva familia i dedicats tots dos a l’art i a la cultura, ja que sempre van junts. Actualment, Eduard Jener conrea i gaudeix l’art des de molts espais de Sant Cugat i molts de nosaltres llegim i escoltem l’Eduard crític i apassionat que ha fet d’aquesta feina la seva vida.

Eduard va néixer l’any 1940 al carrer Alegre de Dalt, al barri de Gràcia de Barcelona. Als 25 anys es va casar amb la Sra. Marga Roca Mallor, també nascuda el mateix any que ell. Així que l’any 1965 ja voltaven per la Floresta, havien conegut el barri gràcies al germà de l’Eduard i aviat van trobar el pis que s’ajustava al que ells volien, el mateix on viuen avui, des d’on tenen una panoràmica preciosa del Vallès Occidental, al carrer Sant Eusebi, ara fa ja 53 anys. Aquesta presentació és un resum d’algunes de les idees més significatives que ens ha explicat el Sr. Eduard Jener. Us convidem a escoltar l’entrevista directament al vídeo adjunt.

FEINA. De jove, va començar a treballar en una empresa majorista de drogues i productes químics; després va treballar en una empresa d’antenes col·lectives, porters automàtics electrònics;  més tard en una empresa que es dedicava al làser industrial, i finalment, en una empresa de perruqueria i maquillatge que venia a les botigues i al món de les arts escèniques, d’aquesta en va ser soci, i va col·laborar en els actes de inauguració i clausura dels Jocs Olímpics de 1992. Cada vegada més a prop del món artístic. Laboralment, va “actuar” sempre en tasques de direcció, gerència i com a comercial.

EL TREN. Els primers cinc o sis anys anava i venia en tren, on van arribar a fer un grup de tertulians, entre els quals hi havia el poeta Gabriel Ferrater i el pintor Joaquim Vinyoles. L’Eduard tenia des de sempre un gran interès pel món cultural i artístic i ja li agradava escriure.

FAMÍLIA. Van tenir tres filles: la Marta, el 1966, i la Mònica i la Laura el 1970. Les filles i el cotxe van canviar el tipus de vida que portaven, cada vegada serà més actiu, cada vegada arriben més amics a visitar-los, i alguns acaben quedant-se a viure a la Floresta. El barri va creixent, i als anys 60 arriben persones de diferents orígens.

POBLACIÓ. Eduard ens parla dels 4 tipus de persones que vivien al 1965 a la Floresta: 1.- Els florestans que havien viscut sempre al barri, una minoria. 2.- Els emigrants que anaven venint de diferents llocs de l’Estat espanyol, el quals fan molta auto-construcció, sense permisos. 3.- Els estiuejants que van quedant-se a viure en les torres i en les casetes que havien fet els pares o els avis. I 4.- A partir de la meitat dels 60, comencen a arribar els hippies, que ell distingeix entre  hippies reals i hippies de plàstic, que eren aquells que només ho eren els dissabtes i els diumenges i que dilluns anaven a treballar a la Caixa.

COM ERA LA FLORESTA? Quan van arribar, el passeig de la Floresta era un camí de terra; per parlar per telèfon, t’havies de connectar a una centraleta que hi havia a l’Associació de Propietaris; quan plovia o feia molt de vent, part del barri es quedava sense llum, a vegades dies, durant la nevada dels 70, van estar-ne una setmana sense, de vegades sense calefacció... unes condicions avui dia impensables.

LA MORT DE FRANCO I LA NOVA ASSOCIACIÓ DE VEÏNS. Des de 1965 fins al 1976, després de la mort de Franco, l’Ajuntament de Sant Cugat tenia poca capacitat econòmica ni de gestió per arreglar el problema de la llum i es va convertir en una característica del barri. El canvi es va començar a notar després de la mort de Franco, la nova Associació de veïns, creada  el 1972, tenia una acció circumscrita a les possibilitats del moment de la dictadura. A principi de 1976 es van produir alguns moviments nous amb la participació de gent amb noves idees polítiques en un moment en que els nous partits polítics encara no estaven legalitzats. Les associacions feien un paper de cadena de transmissió dels futurs partits. Eduard va participar en les assemblees inicials prèvies a les eleccions de la nova Associació de veïns, i va ser vice-president en la primera junta directiva d’aquesta reforma. Un dels aspectes que es va cuidar en aquesta primera etapa va ser l’atenció a la infància, els festivals infantils que es feien mínim una vegada al mes, on participaven Miquel Corts, Piti Espanyol, Xesco Boix, del grup Ara va de bo, pallassos i també es van fer festivals de música per a adults, amb actuacions de l’Orquestra Mirasol, Gato Pérez, Mª del Mar Bonet, etc... El Casal va durar fins l’any 1981 quan es va tancar, però aleshores Eduard Jener ja estava molt desvinculat. Però recorda que una acció molt potent per al barri va ser la que va fer en Josep Toutain i tota la gent que va tenir al seu voltant; i en segon lloc, un altra acció molt important, va ser el futbol, una gran eina de cohesió social, concretament recorda la funció de l’Olímpic, que va fer molt de bé en la identificació del barri.

MIRADA CAP A SANT CUGAT. Eduard Jener a finals dels anys 70 comença a participar a Ràdio Sant Cugat i l’any 1993, quan s’inaugura el teatre Auditori, ara fa 25 anys, comença a fer les crítiques dels seus espectacles. A més, participarà en tot aquest temps a Quatre Cantons; Diari de Sant Cugat i actualment al Tot Sant Cugat. Queda clar que el Sr. Eduard Jener ha estat sempre un florestà però cada vegada més requerit per necessitats culturals santcugatenques que ell ha resolt amb gran interès i amb tota la mestria que ha sabut, que no és poca. Des de aquesta mirada cap a Sant Cugat podríem parlar, una vegada més, de la diversitat de la població de la Floresta, gent que actualment no trobem en els fòrums socials del barri, però que com diu Eduard Jener viuen a la Floresta i se senten molt florestans.

ENTITAT DESCENTRALITZADA. Jener diu que podria ser interessant des del punt de vista administratiu i econòmic, però haurien de canviar algunes circumstàncies. La Floresta té una orografia que fa que el barri sigui dispers, així que s’haurien de crear diferents centres per reunir a la gent. El Casino hauria d’activar-se amb més regularitat i tenir més lloc d’aparcament. No tenim una plaça major i és difícil de concebre-la. S’han fet coses, com veiem a la zona del CAP, així que s’hauria de crear nous espais per generar més centralitat. Comenta que falten serveis (el banc que ara marxa, la biblioteca...), els centres comercials han acabat amb molta vida comercial  a tot arreu. Altrament, l’Ajuntament de Sant Cugat ho hauria de veure com una necessitat però no pensa que hi hagi voluntat política en aquest sentit.

No obstant, com a president del Consell de ciutat, acaba de presenciar la 2ª convocatòria dels pressupostos participatius, on ha pogut comprovar que en la distribució s’ha procurat que cada barri tingui un d’aquests pressupostos, ja que si es tingués en compte el percentatge de participació més el nombre de votants, la Floresta podria quedar pitjor parada perquè es un barri petit. Mirasol té 3 vegades més censats.

UN BARRI REBEL. A partir dels anys 60, la Floresta es crea una imatge de barri rebel i així ha estat fins avui, en les votacions municipals segons quins partits aquí no treuen vots. Es tracta d’un barri d’esquerres, progressista, amb una idea diferent de la societat en la que vivim, menys classista. Però no creu que això afecti en el fet que l’ajuntament sigui més favorable a la idea de de la unitat descentralitzada. Eduard Jener diu que en aquests moments a Catalunya hi ha un problema d’excés de municipis, amb molta disgregació i a més hi ha la idea de que l’ajuntament ha de respondre a moltes peticions que de vegades no li toca . Però pensa que s’han de crear els espais per resoldre aquestes demandes. Reconeix que hi ha qüestions difícils que s’han de resoldre, per exemple, l’orografia de la Floresta ha obligat a pagar l’asfaltat als propietaris pels metres lineals de la seva finca, això a Sant Cugat no ha passat i aquí tampoc hauria de passar. Hi ha molts carrers per on no es pot caminar amb cotxet per les voreres, i s’haurien de fer d’una sola direcció, però no és fàcil. Hi ha problemes que tenen solució amb diners i voluntat política, altres no són tan fàcils de resoldre.

Eduard Jener continua gaudint de viure a la Floresta com el primer dia. Poc a poc ha aconseguit dedicar-se a la cultura i a l’art i viure-hi envoltat, desig i realitat que li ve de petit, perquè el seu avi era pintor i un oncle era dibuixant i pintor, així que n’estava predestinat i ha aconseguit el que volia. Moltes felicitats, Eduard i moltes gràcies per les teves reflexions i la teva amabilitat.

Aquesta entrevista la vam fer la Maria Beneyto, la Mont Carvajal i Jordi Salvador (càmera) a casa del Sr. Eduard Jener, el 23 de maig de 2018.

Comments