ENTREVISTES‎ > ‎

Isabel Olivella




La Sra. Isabel Olivella ens parla del seu pare el Dr. Miquel Olivella Claparols. 
Metge de la Floresta durant gairebé 40 anys.

La Sra. Isabel Olivella Mas viu al Canadà des de fa 33 anys i ve cada estiu a visitar-nos. Aquest any està molt emocionada perquè a la Floresta s’ha decidit posar el nom del seu pare a una plaça i ens assegura que el seu pare n’estaria molt orgullós. El Dr. Olivella va ser un metge molt estimat a la Floresta però actualment poca gent el recorda i per això ens satisfà poder presentar-lo aquí de la mà de la seva filla, que ens explica qui era i què feia al nostre barri. Aquí teniu un resum de l’entrevista que podeu escoltar íntegrament en el vídeo adjunt. 

El Dr. Miquel Olivella Claparols i la seva esposa, Maria Mas Perandones es van casar al febrer de 1946, vivien a la plaça Calvo Sotelo de Barcelona, on tenia la consulta al començament de la seva vida professional, fins que li van donar una plaça de cap de neuropsiquiatra a la Mútua de Terrassa. Aleshores el seu sogre li va trobar una torre a la Floresta, a mig camí entre casa seva i la feina, i l’any 1947 s’hi va instal·lar.
Carta on el sogre li diu que ha trobat una casa a la Floresta per a ell

Al poc temps, va començar a fer de metge de família al barri perquè no n’hi havia i feia molta falta algú que fes aquest servei. Era un moment de gran flux d’immigració, arribava molta gent a les Planes i a la Floresta, i hi havia necessitat d’un metge, així que ell va començar per iniciativa pròpia a anar casa per casa, no hi estava destinat, però el van començar a avisar per necessitats del barri i ell anava a qualsevol hora el dia o la nit, tronés o nevés, sempre a peu ja que mai va tenir cotxe. Anava caminant a visitar el seus pacients fins i tot alguns de les Planes i Valldoreix. 

EL FILLS. El matrimoni va tenir tres fills que van néixer a la Floresta, Eduard, Mariona i Isabel. La Isabel ens explica que van ser-hi molt feliços, gràcies a la llibertat en la que vivien en plena natura, enfilant-se als arbres, corrent, jugant a “fet i amagar”, fent carreres de bicicleta...fins que els cridaven per anar a dormir. Eren pocs al barri, però a l’estiu arribaven el “vikingos”, els estiuejants, i els invadien. Vivien al carrer major, nº 25, al costat de la casa hi havia moltes torretes ocupades a l’estiu, i a una de les cases dels veïns hi feien sopars per 40 i 50 persones. Al setembre, quan començava l’escola el barri quedava buit i trist. Als anys 50 i 60, la Floresta era un lloc famós d’estiueig, així que a l’estiu feia molt de goig. Els tres fills van anar a l’escola suïssa de Barcelona, el matrimoni Olivella no volia una escola religiosa ni de l’Estat, només quedaven les escoles estrangeres: l’escola alemanya, el liceu francès i l’escola suïssa, on ensenyaven molts idiomes des de bon començament, així que van triar l’escola suïssa.

LLENGÜES. El Dr. Olivella era un apassionat de les llengües, era un poliglot autodidacta. Parlava el rus com el català, el va aprendre llegint, primer amb revistes científiques de psiquiatria –com que estava prohibit, va haver de fer un jurament, dient que qualsevol revista que li arribés a casa, no podria sortir d’aquelles quatre parets, però la psiquiatria russa estava molt avançada i a ell li interessava molt-, després va passar a la revista soviètica “Sputnik” i després als clàssics russos, dels quals en tenia una bona col·lecció i fins i tot es va subscriure al diari rus “Izvestia”, el qual rebia a casa perquè tenia també un permís per rebre’l, segurament l’única persona que el rebia a Espanya, fins i tot va llegir “El Quixot” en rus i “Por quién doblan las campanes” dels quals en llegia trossos als fills que aquí estaven censurats. Més tard va aprendre japonès . Quan va anar a una conferència al Japó, on va fer amistat amb una artista molt interessant i per tal de continuar la relació va aprendre la llengua i va tenir correspondència amb ella. La passió per les llengües va ser capaç de transmetre-la als seus fills, així que la Isabel va estudiar tres anys rus. El doctor parlava català, castellà, rus, anglès, francès, alemany i japonès. 
 Una bona imatge d'aquest  florestà estudiós i humanista

IDEES. Era d’ideologia republicana, lliberal i d’una mentalitat molt oberta. Va estar a Terol durant la guerra, i quan va acabar el van portar presoner al camp de concentració de “Lavaderos” a Córdoba, on estava esperant que l’afusellessin quan va arribar el seu cunyat, única persona de la família que no era republicana, i el va treure d’allí. Miquel Olivella va començar a estudiar medicina en una universitat catalana, que tenia catedràtics catalans i amb pocs alumnes a les aules, uns 20, però no va poder acabar allí; el govern de Franco no va acceptar la carrera en català, i ell va estar dos anys refent en castellà els exàmens d’anys de carrera que ja havia completat en català abans de la guerra. Molts dels seus companys no van poder acabar la carrera, ja que era molt dur tenir que refer-la. “A casa teníem un oasi de llibertat d’idees. L’Espanya fosca i negra, a casa la recordo amb colors, com a l’escola”, ens comenta Isabel Olivella. Al seu voltant, la gent no s’expressava, tenia por, en canvi ells vivien en mig del bosc i amb llibertat de pensament, un paradís. 



AMISTATS. El Dr. Olivella tenia amics per tot arreu, a la Floresta es relacionava amb tothom: pobres i rics, catalans i andalusos... no hi havia diferències per a ell. Entre els seus amics hi comptavan el Sr. Pere Culell, (el farmacèutic), la família Busquets, el Sr Sender (lampista), la família Vilanova (de la xarcuteria de la plaça Ros), els senyors Turón, el Sr Oller (de la centraleta telefónica), la família Van Wessel, el mossèn Eduard, el senyor Terrats (cap de l’estació de trens), i molts més. Amb el Sr. Busquets tenien un tema preferent, les dissertacions religioses i polítiques,amb les que no es posaven mai d’acord però s’hi passaven hores xerrant. Considerava que tots eren amics. 
Entre el veïnat, hi havia els Salarich, els Pinyol, els Molleda, els Gusi, els Guardiola, els Bru, els Permanyer... tots ells estiuejants. I entre els veïns del barri que hi vivien tot l’any hi havia els Martínez, els Barò, els Segura i els Rivera. Tenia un caràcter fàcil i afable. Entre la gent que vivia a la Floresta hi havia varis estrangeres alguns d’ells bastant pintorescs: un senyor holandès que sempre anava amb espardenyes catalanes i a qui li agradava molt ballar sardanes. Tenia un petit burro, el Paco (en honor a Franco, deia), una dona alemanya nazi que havia estat governanta d’un camp de concentració, el Sr Juri Babetz, el matrimoni holandès Van Wessel, un senyor rus amic del doctor, i una família sueca que habia fet intercanvi de cases amb en Josep María Berenguer. Les famílies van establir una bona amistad i la Isabel encara està amb contacte amb ells a Suècia.  Un dels fills d’aquesta família, el Dan Sunqvist, es va convertir en el cantant i compositor més famós de Suècia durant els anys 1980-2000, havent guanyat 6 Grammies.
El doctor Olivella va ser president del Casino, quan l’anomenaven Casal, a començaments dels seixanta. En aquells temps, va arribar a tenir problemes amb la censura per les pel.lícules que hi passava, ja que portava pel.lícules i documentals anglesos, alemanys i suïssos de l’institut britànic, del liceu francès, d’on podia. 
Miquel Olivella tenia una gran curiositat i coneixia a tothom. I parlava als seus fills de tot el que coneixia. A part del que ells també coneixien: la Isabel ens recorda divertida als germans Perico i Silvano que de vegades els trobava cantant enganxats a una farola. 

NATURA. El doctor estimava la natura i la vida intel·ligent. Tenia un jardí preciós que li apassionava i un hort molt gran que cuidava, vestit amb camisa i corbata. Mentre feia aquestes feines domèstiques, sempre anava amb una extensió de telèfon “d’aquells negres” entre les tomaqueres, per si el trucava algun pacient. Ell mateix havia construït una piscina per als fills -mentre la feia va trobar un fòssil que va portar a la universitat de Barcelona-, i també va construir un caseta de pedra, amb cuina i pica, que van anomenar “El club dels nens”, on va posar aigua i els nens feien “cuinetes”. La casa estava plena d’animals: ànecs, gallines, oques, conills, gats i un gos que va adoptar quan el va seguir durant hores mentre feia les visites per les cases dels seus pacients. Li agradava molt anar a buscar bolets amb el Sr Sender a llocs “secrets” que, com bons boletaires no volien compartir. Tenia una gran passió per la literatura i la música que compartia amb la seva afició per el jardí i l’hort. 

Vídeo de YouTube



PROFESSIÓ. Com a metge “voluntari” de la Floresta, a part de la seva feina com a neuropsiquiatra, tenia consulta a casa seva, però sobretot anava per les cases. En aquell moment hi havia molta pobresa així que no cobrava però rebia tota mena de obsequis: gallines, mitja dotzena d’ous, tres pomes, res... moltes vegades els pacients no podien pagar. Respectava molt als immigrants. Admirava el seu treball dur i l’esforç que feien per integrar-se. Deia coses com: “Mira, els Srs. Rodríguez han posat als fills els noms de Núria i Jordi”. Se’ls estimava i als respectava molt i ells a ell també. A can Olivella no es referia mai als immigrants com “xarnegos”, ja que es considerava un insult xenòfob. A casa seva tota la família participava de la feina del pare, que els hi contava tot el que vivia com a metge, els hi parlava de les vivències que tenia: tenia una pacient que havia viscut recentment a Fernando Poo i que sense saber-ho, tenia lepra. Al no sentir dolor, no va notar les contraccions del part, i ell la va tenir que ajudar a donar a llum dins un taxi devant de casa; visitava un pacient que treballava al zoo i una vegada s’hi va trobar un lleó a casa seva... Malgrat aquesta convivència amb la professió, cap dels tres fills es va fer metge. La mare l’ajudada molt amb els malalts fins i tot alguna vegada va posar punts en alguna ferida.
La família Olivella Mas va viure més de 40 anys a la Floresta, durant els quals va fer de metge del barri, perquè no hi havia cap altre metge destinat i de vegades en venia algun, com el Dr. Corbella de Sant Cugat i ell sentia la necessitat de fer-ho. L’any 1989, ja jubilat des de feia anys, el matrimoni Olivella va marxar a viure al Bruc a una masia de la família. 

La Sra. Isabel Olivella ens recorda la Floresta com un lloc alegre i agradable on tota la família va ser molt feliç. Ella va marxar l’any 1985 a Nelson, a Canadà, amb 33 anys. S’havia casat amb el germà de la seva cunyada –la dona del seu germà-, que va venir a visitar-la, es van conèixer i allí viu des d’aleshores treballant com a mestra. S’hi troba molt bé perquè allà la gent és molt agradable i educada, encara que troba a faltar “la joia de viure” d’aquí.

Agraïm la visita que ens va fer  Isabel Olivella Mas al mes de juliol a la Floresta, on aviat celebrarem l’homenatge que se li farà al seu pare amb la inauguració oficial de la plaça Miquel Olivella, que substitueix l’antiga Pere Planas. Aquesta entrevista la vam fer la Mont Carvajal i la Maria Beneyto a la seu de l’Associació de Veïns i Propietaris de la Floresta, amb la companyia d’un grup gran d’amics i amigues que van venir a compartir unes hores amb ella, un moment molt entranyable i que ens queda en el record per sempre. Gràcies Isabel i, sobretot, gràcies per parlar-nos del teu pare, un florestà de cap a peus.