ENTREVISTES‎ > ‎

Josep Lleonart

JOSEP LLEONART. APARELLADOR I EXPRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS DE LA FLORESTA

El Sr. Josep Lleonart ha estat el segon entrevistat, ell ens parla, especialment, de la vida a La Floresta, del dia a dia, perquè va arribar aquí quan era molt menut i va créixer fins fer-se aparellador, parla de les escoles a les que va anar i del que feia amb els amiguets, i al final va ser president de l’Associació de propietaris de  La Floresta Pearson.  (Les fotografies d'aquesta entrevista han estat cedides pel Sr. Josep Lleonart)

Sr. Lleonart, quan va néixer, com i quan  va venir a La Floresta?

Jo vaig néixer l’abril de l’any 32 a Sabadell. Els meus pares van comprar un solar al camí de la Font de la Mina, ara és el carrer Palmera, ens vam fer una casa on hi vam viure uns quants anys i després ens traslladarem a aquesta casa. En un principi, a La Floresta no tenia nom cap carrer, era la casa número tal i conforme es construïen es donava número a la casa, nosaltres teniem el número 17.

Casa del Sr. Josep Lleonart. A sota del casino Arac. Anys 70

Vídeo de YouTube














Per què van venir aquí?

El meu pare hi tenia la feina, era constructor, feia cases i va començar aquí a La Floresta. I de les cases més antigues n’hi ha algunes fetes per mon pare. De fet aquí el que va començar a fer de paleta, de constructor, era el Ramonet, que era uns constructor de Les Planes, que a Les Planes si que hi havia cases perquè els trens arribaven a Les Planes, però a La Floresta no, el tren anava de Les Planes directe fins a Sant Cugat.

Estem parlant del 34?

Sí, sí del 34 més o menys. Aleshores els paletes que treballaven amb el Ramonet, cadascú es va espavilar pel seu conte i es van posar a fer cases ells.

El seu pare va veure la possibilitat de que aquí començava a haver feina i se’n va vindre cap aquí...

Ja se’n va vindre cap aquí, va viure una temporada encara a Sant Cugat i llavors ja vam vindre cap aquí. Jo l’any 34/35 vaig començar a viure aquí a La Floresta.

Quan va començar a anar a l’escola?

Vaig començar a anar a l’escola que devia tindre 6 o 7 anys, que hi havia una escola als pisos Tarruell, una anècdota d’això... és molt curiós que la mestra que havíem tingut encara estem en contacte ella i jo.

Grup escolar de l'Escola Tarruell amb les seves mestres, finals dels anys 30.

Encara viu?

Sí,  fa cinc mesos o sis que vaig parlar amb ella.

Com es diu?

Assumpció Vinyals. Un dia que la vaig telefonar em va dir, “Ja començo a ser gran” i li dic “quants en tens?” i diu “96”. Va ser molt bo, perquè vaig tindre el  telèfon d’ella per casualitat i un dia li vaig telefonar, i dic “Assumpció Vinyals” i diu “Jo mateixa”, i dic “Vostè o tu, com vulguis, havies estat mestra de La Floresta”, diu “sí, però això fa molts anys, ningú se’n recorda”, i dic “Jo havia sigut alumne teu”, diu “com et dius”, li dic “Josep”, i diu “pues mira... ahir estava mirant papers antics i tenia l’estampa de la teva comunió a les mans...” i després vam estar parlant, i he estat de visita  un parell de vegades a casa seva, em  va fer molta gràcia...

Va estar molt de temps aquí?

Jo devia començar als 6 o 7 anys, després vaig anar a estudiar a Barcelona, els hiverns vivia a la ciutat i els caps de setmana a La Floresta, i posteriorment a la Universitat a Barcelona.

Per què se’n van anar a viure a Barcelona?

Per estudiar, mon pare tenia la feina aquí i pujàvem i baixàvem, baixàvem diumenge i divendres tornàvem a pujar.

Així que a les Escoles Tarruell va estar des dels 6/7 anys fins...?

No, més... potser dels 8 anys... fins... uns 4 anys vaig estar, fins als 12 o 13. Llavors vaig passar a Barcelona, primer a fer la preparació al col·legi de La Salle, llavors de La Salle vaig anar a la universitat.

I què va estudiar?

Aparellador, ara en diuen arquitecte tècnic. Em va fer molta gràcia anar a veure-la, ens va treure tot de papers que guardava de quan anàvem a l’escola.

Tornem a l’escola. La Sra. Vinyals, la seva mestra, tenia molta documentació?

No, documentació de l’escola, fotos nostres de quan érem petits, és una senyora molt amable... i la va portar l’Associació a través del Sr. Busquets.

L’escola dels pisos Tarruell va estar funcionant fins...?

No ho sé, exactament, però quan jo vaig plegar al cap d’un parell o tres d’anys, l’escola va plegar i es va posar una escola aquí dalt a les escales Tarruell.

Quants nens eres a la seva escola?

Dotze o tretze.

I com era la vida que vostès feien aquí, al barri?

D’ermità... (somriu) em refereixo que... anaves a l’escola, jugaves amb els crios... “anem a casa de l’Ignasi, o anem a casa del Pere” i anàvem el dissabte o diumenge... però la vida de la gent aquí era molt de “La Floresta”, no anàvem a comprar ni a Sant Cugat..., a La Floresta, això parlo als anys 40/45, hi havia un fotiment de botigues, hi havia colmados, hi havia granja..., l’únic que ara s’ha superat és en bars, abans només hi havia un, que estava a la Plaça de l’Estació, on hi havia la Caixa de Terrassa, era el Bar de Cal Baldomà. 

Als anys 40, hi havia poques cases encara...

Si nosaltres teníem la nº17, després de 6 o set anys, devíem arribar als nºs. 70 o 80.

Aleshores el barri Tarruell ja existia...

Es va anar fent aleshores, la prova és que el casino Tarruell es va inaugurar l’any 32, que va venir En Companys, quan feien les obres va pujar En Macià a veure los obres i va dir “quan s’acabi aviseu-me”...

Veiem en aquesta imatge el dia que es va fer oficial la construcció de l'edifici del Casino. 1930


Tornem als anys 40, a veure com evoluciona La Floresta... mentre vostè vivia aquí.

Cap als anys 45/50 hi havia cinc o sis botigues, qui tenia botiga no vivia d’allò, uns eren paletes... i la dona... l’única botiga que era de veritat que tenien de tot era “La cooperativa”, era el nom de la botiga. Eren una família que era un símbol de La Floresta, era un matrimoni i tenien cinc fills, ell es deia Pau i ella es deia Carmeta; ell feia de transportista... pels paletes o si algú necessitava portar un moble; i ella portava la botiga; i lo més curiós d’aquella botiga és que tenia de tot: espardenyes, tomàquets... i s’ho portava tot ella, a peu, o sigui, la veies arribar en el tren – encara la veig-, era una senyora baixeta, més baixeta que jo, que pesava 85 o 90 quilos, i la veies amb un mocador farcell... se’l posava al cap i els altres, un en cada mà, i anava a casa seva. La botiga estava al l’avinguda Emeterio Escudero... – A prop de la casa xina? La casa xina també va ser un temps colmado i li deien La Abundancia, i dalt de d’aquesta, un carreret que baixa a la dreta, hi havia un estanc, on el meu pare anava a comprar els ideals, les pedres del metxero... a peu. - Hi havia molta activitat?  Sí, sí, hi havia molta activitat, era poca gent però tot es quedava aquí. A la plaça de l’estació hi havia Ca l’Escaiola, on estan els despatxos d’arquitectura que han posat ara? Després de La Cooperativa, eren el més coneguts, eren dos germans, ell es deia Casimiro i ella, Maria. Ell era molt sord...

Hi havia bona relació entre els veïns?

Molt. A partir dels anys 40/45 es van fer cases de més nivell i pujava la gent a passar l’estiu.

 Mostra de bastoners de l'estiu de 1940 a la plaça Josep Playà, darrere la casa del Sr. Lleonart.


Quan va començar a notar-se el creixement?

Als anys 40/45. I els 50/60 van ser els de més esplendor de La Floresta. Gent de cert nivell... Al casino Tarruell feien festes... cal dir que per la festa major, el dia que deien “ball de gala”, les senyores en vestit de llarg i els homes en frac, sinò no entraves.

Hi anava tothom?

Sí, però només hi anava la gent d’estiueig. -S’havia de pagar el sopar...- sí i a més si algú volia anar se sentia una mica marginat. Hi havia gent de Barcelona, de Sabadell i de Terrassa. A la part de baix del Casino hi havia un petit zoològic. Hi havia 4 o 5 pavos reals i dos monos. Els nens ens posàvem allà a mirar.

I vostè els veia entrar?

Sí, és molt bo! A dalt, al carrer, hi ha un tros que es veu la pista. I tota la gent que vivíem aquí tot l’any, anàvem allà quan hi havia una festa! (riu) Al “palco dels sabaters”!

Aquests anys quin tipus de gent vivia a La Floresta?

Podríem dir que hi havia dues Florestes: la dels estiuejants i la dels florestans.

Com era cada grup?

No, bé... hi havia una separació de classes que la notaves, però es comportava bé. No hi havia discussions... el que passa és clar, l’un era el Pere i l’altre era el Sr. Pere.

Els estiuejants eren més rics?

I si no ho eren, ho aparentaven. Però, sí, sí... Hi havia gent de cert nivell...

I els que vivien tot l’any, d’on eren, venien de barris obrers, menestrals...?

De tot arreu, vull dir... hi havia gent... els de La Cooperativa eren de Vilanova i la Geltrú... La gent venia aquí... es feia una caseta..., però eren gent senzilla.

Quan van començar a fer-se festes del barri, pròpies dels florestans?

Va passar una cosa, el Sr. Tarruell es va fer gran i va pensar que llogaria el casino, perquè entre els anys 50 i 65 aquí pujaven les millors orquestres, el Machín, el Bonet de San Pedro, la orquestra del Gran Casino... Qui ho portava? el propi Tarruell. -Però Tarruell va morir l’any 55?- Sí i va continuar la seva filla, però llavors la cosa anava en decadència i no hi anava tanta gent, llavors es va formar una associació que es deia “Amics del casino”, que va llogar el casino, altres no hi van estar d’acord i l’associació va muntar un embalat aquí a la plaça, no hi havia gent per tantes coses i va anar decaient.



Festa celebrada a la plaça de l'estació. Sardanes, any 1956

Parlem de l’Associació de Propietaris... quan comença a funcionar? Quan comença a participar en les decisions del barri?

La de Propietaris? L’any 19. A l’Associació es van començar a fer canvis, l'ajuntament va deixar de controlar-ho tot... i al cap d’uns anys van arribar a un acord en el que l’Associació feia una mica de secretària de l’ajuntament. L’ajuntament ho portava però sempre passava tot per l’Associació. Es van fer camins, es va portar la llum... – Amb quins diners?- Amb els dels propietaris. L’estació la va fer l’Associació, es va començar a entrar en contacte amb la direcció dels ferrocarrils, que anava dient que sí, però no hi havia diners per l’estació i l’Associació va dir “ens en farem càrrec nosaltres”. Els terrenys de l’estació, de les dues places i dels camins que venien fins aquí, ho va donar voluntàriament el Sr. Ros, els amos de Can LLovet; i l’Associació va demanar quan valia fer l’estació, que em sembla que van ser 121.360 pessetes, no arriba a 1000€ d’ara... eren molt diners pels veïns que hi havia, el Sr. Ros va regalar 30.000 pessetes i els Sr. Busquets 30.000 més, i la resta, cada veí va fer una aportació.

Quina va ser la primera seu de l’Associació a La Floresta?

La mateixa d’ara. Li van comprar el terreny el Sr. Planas, que tenia una finca una mica més avall de l’església de Sant Pere i ell va donar el terrenys per fer l’església, i l’associació va comprar el terreny per l’associació. Primer es va fer el soterrani, on fins ara ha hagut el grup escolta, i després la part de dalt, que enseguida es va instal·lar la telefònica de La Floresta, al començament en el soterrani de l’Associació.

Hi havia una centraleta? Si... tinc fotografies... La centraleta tenia  40/50 telèfons, a casa teníem també el 17, sempre ens tocava el 17. La telefonista, la Maria, despenjava i li deies “Maria, posa’m amb el colmado de l’Escaiola”, sense número, se sentia un soroll i li deies, “Maria, penja que no vull que sàpigues el que vull comprar”.

I La instal·lació de la centraleta de quan és?-

Si l’Associació la vam fundar el 19, devia ser de l’any 22/23. Ja n’hi havia uns 40 telèfons? No... La central tenia una capacitat per màxim 40. Devia haver 20 o 25 com a molt.

Si pugués fer un breu resum... quines són les coses més importants que ha fet l’Associació per La Floresta?

L’Associació va fer l’estació, va urbanitzar els carrers, va fer el traçat dels carrers no l’asfaltats, va encarregar a l’arquitecte  Sr. Josep Nieto que va fer el primer plànol de La Floresta, va fer la portada de llum, la portada d’aigües, la portada de gas, que es va fer no fa gaire, sent jo president de l’Associació. Des de l’any 40/45 l’ajuntament portava l’administració però sempre en col·laboració de l’Associació. -I l’asfaltat quan comença?-  Fins no fa gaire, n’hi havia mitja dotzena de carrers asfaltats.

Hi ha hagut altres associacions de veïns...

Sí, s’han fet associacions, la que va durar més va ser l’Associació de veïns, però la més antiga ha estat la de propietaris. Portem quasi 100 anys.

Vostè va acabar els seus estudis d’aparellador i va començar a treballar aquí?

Sí... A Barcelona estava en un despatx. Ho feia aquí i a Barcelona.

Aquí va fer algun edifici important?

On era la Caixa de Terrassa, el BBVA, el vaig fer fa deu o onze anys. Un edifici que sí que va ser important aquí a La Floresta, era la Font del Mina. No sé si la coneixeu. És una font que hi havia o hi ha. Està allà on hi ha el pagament dels Túnels del Tibidabo (peatge), un camí que hi ha, que va cap a Can Busquets. A la Font de la Mina hi havia un merendero, com els de les Planes, amb taules i bancs. I els diumenges, aquí a La Floresta, cap a les set del matí, començava a arribar gent fins a les dotze o la una. Anaven a la Font de la Mina a passar el dia, a jugar a futbol, a dinar. I cap a les sis o les set de la tarda, tots cap a l’estació. Era impressionat de veure l’estació com estava!

Això durant quins anys va passar?

Va començar cap als anys 30-35 i va durar potser fins al 65. 

I per què es va acabar això?

Perquè la gent ja tenia cotxe. Abans pujaven amb el tren, caminaven mitja horeta i ja eren al bosc. Després ja no pujava tanta gent. El Sr. Busquets va fer una donació de la Font de la Mina, i de la casa dels que hi vivien i que es cuidaven de la font; ho va donar a una institució benèfica que va acollir nens discapacitats (ASPANIAS)

Un altre focus d’activitat va ser la piscina, no?

Sí, però va ser molt posterior. Deixa’m acabar d’explicar això de la Font de la Mina perquè els diumenges era una riuada! L’andana era una riuada de gent! I la gent no podia baixar les escales plenes! Era molt curiós perquè la gent veia que els trens s’acabaven...ara els trens passen cada tres minuts, però abans a tres quarts de deu passava l’últim tren. Després en van posar un altre a tres quarts d’onze. I veies que passava l’últim tren i agafava tota la gent que hi havia aquí a La Floresta i se l’emportava. Abans hi havia caps d’estació, on ara hi ha les oficines, hi vivien el Sr. Blanc i el Sr. Puig, els dos caps d’estació, i baixaven a l’estació i empenyien la gent per tancar les portes! Si n’hi caben dos més, n’hi caben dos més! A l’esquerra hi vivia el Sr. Puig i a la dreta i vivia el Sr. Pons.

Abans li preguntava sobre les festes. A part del Casino, les festes populars...

No n’hi havia. Devien començar cap als...65...es van començar a fer a la piscina i a la bolera (actual UREF). La piscina va ser el relleu del Casino.

Podem parlar d’una activitat cada vegada més forta a partir d’aquest relleu, no, suposo?

Sí... més forta, però més dispersa. Abans la gent estava molt unida ¡era un món! Cada tarda...perquè els senyors anaven a treballar a Barcelona i allà a les cinc i mitja o les sis, començaven a baixar les senyores amb els crios. I tots seien aquí, a la barana del pont. Abans només hi havia un bar aquí (senyalà els bars de la part de dalt de la plaça de l’estació).

Això quan passava?

Això passava als anys 50-60, tota la gent se seia aquí i quan arribava el tren, baixaven els homes i se n’anaven amb la dona i els crios, i els nòvios i les nòvies, i se n’anaven a casa passejant i parlant. I en qüestió d’una hora i mitja, desapareixia tota la gent que hi havia.

Vostè diu que hi havia bona relació entre la gent del barri...

Sí, hi havia bona relació, però cadascú a casa seva... i que poc a poc es van fent coses més de vida de barri i es van fent coses més pròpies de barri. Quan comença la piscina la gent es va començar a barrejar una mica, ja no hi havia aquella separació... I feien coses, jugaven a futbol... Bueno, el futbol...per aquí està...el primer escut de l’equip de La Floresta el vaig dibuixar jo quan tenia 12 anys. El tinc aquí. El futbol el jugàvem al camp de la Mina. L’equip era de gent de tot l’any. Però  quan venia l’estiu, hi havia quatre o cinc que de seguida hi anaven. I allò va ser  el punt de començar, diguem-ne, a trencar una mica la separació.  Per cert, que al Camp de la Mina hi va haver un fet que no n’ha parlat mai ningú. Al Camp de la Mina s’hi ha va filmar una pel·lícula!

Quina?

La Reina de Montcada. Elisenda, la reina de Montcada. Es va filmar al Camp de la Mina. Es va construir un castell de cartró pedra i van estar potser un mes, un mes i mig, en allà filmant la pel·lícula. I molta gent de La Floresta, de la de tot l’any, van anar a fer d’extra. I cobraven 25 pessetes al dia.

Quin any?

Mmm 45-47.

(Hem buscat informació sobre la pel.lícula però no hem pogut trobar res.)

O sigui, hi ha un moment en què es fa vida al voltant de La Mina...

Si, però la gent d’aquí no hi anava, eh!... Era més la gent de Barcelona i Sabadell. I a més, el colmado de l’Escayola els anava molt bé, perquè molta gent deia: “Ai, m’he descuidat no sé què” i anaven i ells liquidaven existències.

Així que vostè treballa d’aparellador, s’instal·la aquí i és president de l’Associació.

Home, president de l’Associació no fa gaire, formava part de la junta des de 1996 i al 2006 vaig ser-ne president. Satisfet  de la tasca que es va fer durant aquests anys.

Ha notat molt canvi a La Floresta des que era petit fins avui?

No té res a veure.

Quines diferències li veu?

No. No... Està molt bé. Vaig fer una conferència sobre la situació de La Floresta fa uns deu o onze anys. Per mi, la història de la Floresta que explico, s’acaba l’any 65.

(Aquesta conferència s'adjuntarà en aquest mateix document)

Per què?

Estava molt deslligat d’aquí. Venia dissabtes i diumenges per arreglar la casa...

Vídeo de YouTube


Vostè ha dit que va arribar aquí al 34? Ens podria explicar com es va viure la Guerra, aquí?

Va ser una època molt important de La Floresta. Important per l’ajuda que va fer a molta gent de Barcelona, que es van allotjar aquí a La Floresta i altres personalitats de la cultura van venir a viure aquí. Per exemple, va venir a viure aquí, el cunyat d’Emeterio Escudero, que era l’escultor Apel·les Fenosa. N’heu sentir a parlar de l’Apel·les Fenosa? A Barcelona hi ha monuments a l’Avinguda Gaudí, al Turó Parc. Va estar aquí uns quants anys. I després, li va agradar molt La Floresta i cada dos o tres anys venia a passar-hi uns dies. Jo vaig tenir la satisfacció de conèixe’l personalment. Un fet molt curiós va ser que al carrer de la Quadra en un solar hi havia una barraca de pedra i fusta on anàvem els nens a jugar, i va venir a refugiar-se durant uns mesos la Estrellita Castro. Al Carrer que ara en diuen Quadra d’en Canals, i que abans era carrer Quadra. Hi vivia ella, la seva germana, el seu cunyat i un parell de crios. I van estar dos o tres mesos.

A quina alçada del carrer de la Quadra?

On es deixa Mossèn Cinto Verdaguer, arribes al final que fa baixada i hi ha una casa de color blau. La casa blava, era del Sender, un lampista que estava aquí a baix. Després se’n va anar a viure a Andalusia, fa 15 o 20 anys. Sender feia instal·lacions... En aquell temps, hi havia molta gent amagada al bosc. Recordo que érem crios i cada dia, a les sis o  les set, vèiem un parell de senyores que anaven amb uns cistells i anaven a veure un noi que vivia al bosc.

Estava amagat per la guerra?

Sí. I tot el barri aquell, de la Quadra d’en Canals, a la nit, els bombardejos es veien. Es veien llums. I al 39, jo tenia 7 anys, me’n recordo que allà hi havia un pont.

Dels suïcides

Dels Suïcides! Saps per què li deien del suïcides?... Perquè es van suïcidar tres o quatre

Quan?

No per la guerra, eh, fa vint anys o així. Dic això perquè quan va entrar l’exèrcit nacional, van entrar per la via. Els soldats moros, amb cavalls, tocant trompetes. I tots allà al pont. I el senyor Ferrer... nosaltres vivíem allà al costat de la via. I el senyor Ferrer diu: “aquesta casa que està tan a la vora de la via”... era molt nacionalista, ell, molt espanyol... “hi haurien de posar una bandera”. I li van dir a la meva mare. La meva mare diu: “Ai, la vaig a buscar”. El meu pare estava en un camp de concentració a Santander i el meu pare tenia les banderes que es posen quan s’acaba una casa. I apareix ma mare amb una senyera i una bandera republicana! Per donar la benvinguda a l’exèrcit franquista!

I què va passar?

Quan la van veure, li van dir, amagui-les, que ens mataran a tots!

I diu que van entrar els moros per aquí, per la via?

Sí, sí, sí. (...) Van entrar per la carretera que venim ara, fins al Pont del Diari, van entrar a la via. Per cert, que aquí baix hi ha una casa amb pissarra, Can Margarit. Al senyor Margarit el van matar.

El van matar els nacionals?

Sí, és curiós el cas. El senyor Margarit era una persona extraordinària, quan va veure l’exèrcit que passava per davant de casa seva, va sortir a donar-los la benvinguda, en veure que ananva cap a un d’ells, li van disparar i va morir.

Sap de més morts?

No.

Llavors, hi havia gent refugiada a les cases?

Sí, a casa, van baixar de Lleida 15 o 16. I als túnels, a la nit, hi havia molta gent. I a la nit, la gent que no tenia pasta, ni menjar...als horts de Can Llobet i de Can Busquets, pluf! agafaven bledes, cols, el que fos!  I hi havia la concertista, la Rosa Sabater, que havia fet concerts a tot el món, vivia al carrer de la Quadra cantonada Mossèn Cinto, a la casa on hi ha ara les gàbies. El seu pare treballava a la Generalitat i pobra, va morir venint de fer un concert a Madrid, l’avió es va estavellar per Guadalajara... Hi vivia a l’estiu.

Acabada la guerra, es notaven molt els dos bàndols?

Sí, es notava però no hi havia cap confrontació. Tothom sabia que aquell era de dretes i l’altre era d’esquerres, però no... Per exemple, a l’Associació, el que es va fer quan es va acabar la guerra, es fer desaparèixer tota la documentació perquè no es poguessin trobar noms, perquè si haguessin trobat el nom del president se l’haguessin emportat pel davant. Però no hi va haver mai cap denúncia ni res d’això.

Van eliminar papers que podien demostrar què?

Home, que n’havien format part.

Pel fet de ser d’una Associació?

Sí, sí, sí! Mira, jo devia tenir 7 o 8 anys, van passar per l’escola i van obligar tots els crios a fer-nos de la Falange. Si no et feies de la Falange, fora de l’escola. I els diumenges anàvem a missa vestits de la Falange. Si no anaves a missa...

Llavors, ens hem d’imaginar els nanos de La Floresta vestits de Falange fent missa a l’església vella?

Sí, sí, a la de Sant Pere. Va durar un parell d’anys. Va ser el primer cop, per allò d’espantar tothom. Me’n recordo, jo, l’Ignasi, els de can Pahissa vestits de Falange. Tots.

Activitats de l'escola Tarruell celebrades al Casino. Finals dels anys 30 principis dels 40

Deia que hi havia convivència entre els dos bàndols?

Sí, convivència total. No va haver-hi mai aquest ha fet això...Mai! Res. I hi havia gent molt d’esquerres i molt de dretes. A l’Associació hi havia de president el Dr. Molleda, que era metge de casa. Aquell era...no de dretes, no! Vull dir.. Era un senyor gran i era de la Falange. Casi feia les visites vestit de la Falange. I mai va denunciar ningú, eh! Per exemple, el meu pare era d’esquerres, de súper esquerres.

Vostè es considera políticament d’alguna manera? Com es defineix?

De dretes no. Potser una mica conservador, però més aviat d’esquerres. Conservador d’esquerres.

Com definiria això, vostè? Què pensa vostè que ha de passar en una societat perquè funcioni bé?

Un canvi total a ara. Tothom despotrica molt però ningú té en compte l’ambient general. S’hauria de protegir més el que s’ha de protegir, l’ensenyament, la sanitat.

Està content d’haver viscut a la Floresta?

SÍ, per descomptat.

Com explicaria a algú de fora com es viu a la Floresta?

A La Floresta es viu molt bé, però la gent no té en compte el veïnat. Jo vull fer això i faig això. I aquests d’aquí davant... Ah! doncs que s’aguantin! Si vull fer soroll el faig a casa.

Per què diu que és fantàstica, la Floresta? Què li agrada?

Tot! L’emplaçament, que a un quart d’hora estàs a la Plaça Catalunya...abans no. Els primers habitants venien a peu des de Barcelona. O  anaven a Sant Cugat i venien a peu.

El tren és molt important per La Floresta, però també per vostè, que hi viu enganxat? El molesta?

No, no, saps per què? Perquè vaig insonoritzar la casa! (i riu amb cara d'estar satisfet del lloc privilegiat on viu).

Moltes gràcies, Sr. Lleonart.

L’entrevista ha estat feta a la casa del Sr. Lleonart, al juliol de 2016. Estàvem presents Mont Carvajal, Maria Beneyto i la Sra. Blanca, la dona del Sr. Lleonart. Gràcies per la seva col·laboració.

 

 Reunió de l'Associació de propietaris a començaments de l'any 2000


RESUM D'UNS ARTICLES QUE J.LLEONARD VA ESCRIURE I DESPRÉS VA PUBLICAR AL DIARI DE SANT CUGAT. 09/04/2013. Permís de publicació de l'autor.

90 ANYS D'HISTÒRIA DE L'APVF

 

CAPITOL I

EL PERQUÈ DE L’ASSOCIACIÓ: El gener del 1919, un grup dels primers propietaris de la Floresta Pearson decideixen associar-se per defensar els seus interessos i ajudar a resoldre mancances, i així va néixer una associació; però calia posar-li un nom, i aquest va ser: Associació de Propietaris de la Floresta Pearson, que homenatja i perpetua la memòria dels creador dels ferrocarrils, Fred Stark Pearson. L’Associació queda constituïda legalment en data 15 de gener, quan foren signats els estatuts pel Govern civil; des d’aquest moment prenen possessió dels seus càrrecs i acorden fer-ne soci d’honor el Sr. Fred Pearson, fill del fundador dels ferrocarrils. Segons consta en acta, que diu: A la ciutat de Barcelona, en la seu social del carrer de Guillermo Tell, número 6, principal 1a, domicili del president, el Sr. Cot, el 22 de gener, a les 10 de la nit es reuniren per primera vegada la Junta Directiva, formada per: president, Antonio Cot; vicepresident, Francisco Garriga; secretari, José Freixas; vicesecretari, Ramón Balmana; comptador, Grau Roca, i tresorer, Pedro Manau.

 

LA PRIMERA JUNTA EXTRAORDINÀRIA ES CELEBRA EN EL SALÓ D'ACTES DEL FOMENT DEL TREBALL, SITUAT A LA PLAÇA STA. ANNA DE BARCELONA, EL 23 DE MARÇ.

En aquesta junta es van nomenar diferents comissions: obres, urbanisme, social, etc., i es va comunicar a tots els veïns la constitució de l’Associació de Propietaris de la Floresta Pearson. En junta del 13 de febrer del 1919, s’acorda per primer cop demanar a l’Ajuntament millorar els camins, sol·licitar el servei de correus i celebrar el dia 4 de maig la primera festa a la Floresta. A l’abril es va contractar el primer carter, el Sr. Jacinto Izquierdo, i els ferrocarrils li van concedir un passi gratuït diari. A la primera junta hi van assistir 14 persones i acordaren “que per agafar confiança i simpatia amb els Ferrocarrils de Catalunya, amb la finalitat d’aconseguir la construcció d’un baixador, el dia de la inauguració de l’estació de Terrassa, la junta hi seria i en el moment de passar el tren per sota el pont del Diari s’obsequiaria amb una “toia de flors” el president dels ferrocarrils, per assenyalar l’indret on voldrien ubicar-lo. També es va aprovar el primer pla de camins. El 19 de maig es va fer l’estudi per fer el baixador al quilòmetre 3 (emplaçament actual) i el dia 22 l’Associació rep la proposta del director dels Ferrocarrils, el Sr. Lauton, que indicava que la construcció tindria un cost de 121.360 ptes. (729€), a repartir en proporció a la superfície del terreny i la proximitat a l’estació. Després de unes quantes reunions, es dóna per aprovat el 4 de gener de 1920.

 

CAPITOL II

El 20 d’agost del 1920 s’aprova la construcció del baixador dels ferrocarrils, amb terrenys cedits pel Sr. Jaume Ros, que va ampliar la cessió per construir tres camins d’accés que va decidir obrir l’Associació. El Sr. Francesc Busquets i el Sr. Jaume Ros van aportar voluntàriament 30.000 ptes. cadascun, que representava aproximadament la meitat del pressupost. La iniciativa i subvenció dels socis va fer possible que el 8 d’agost del 1925 fos inaugurat el Baixador de la Floresta Pearson. L’edifici en planta baixa tenia 100 m2 i les andanes, 70 m. de llarg.

 

LA JUNTA DEL MES D’ABRIL DE 1929 ES PLANTEJA LA POSSIBILITAT D’INSTAL·LACIÓ D’UNA CENTRAL DE TELÈFONS

 

Es comença a pensar en la necessitat de construir una seu social i una capella, i al juny ja es presenta el projecte del local social: té dues plantes, la superior de 12x6, i els terrenys van ser donació de la Sra. Àngela Planas. L’aprovació d’acta de subscripció d’obligacions de 50 ptes. per a la construcció de l’edifici social, la signen els Srs. César Tomás, Manuel Álvarez, Emeterio Escudero i Francisco Busquets. El mes d’octubre les obligacions subscrites sumen ja 2.350 ptes. S’aprova el preu dels anuncis al butlletí: plana 25 ptes., 1/2 15 ptes., 1/4 9 ptes., i 1/8 5 ptes. El maig del 1928 surt publicat el primer butlletí. El 28 d’octubre s’acorda l’obligació de tancar tots els solars i es contracta un peó per conservar els camins. Al març del 1929 s’aprova la retolació dels carrers. Les plaques seran metàl·liques i les farà el serraller Sr. José Vilasarau (de moment se’n faran 12) L’editorial Gustavo Gili va fer una donació per a la futura biblioteca de 74 volums de la col·lecció “Selecta Internacional” i d’alguns exemplars de Tarzán i el Hombre Mono” A la junta del mes d’abril del 1929 es planteja la possibilitat d’instal·lar-hi una central de telèfons. El juny del 1929 el Sr. Tarruell ofereix a la Junta la possibilitat de celebrar la Festa Major en una pista formigonada que seria la pista del casino. La del següent any, l’estiu de 1930, es va instal·lar en un envelat al terreny de l’Associació, i va actuar l’orquestra La Principal, de Barcelona. S’havia acabat de construir la central telefònica i l’habitatge de l’encarregat (planta inferior). La situació econòmica era precària, i per no quedar en fals es va acceptar l’oferiment del Sr. Planas pel pagament del solar: eren 90 socis i pagaven una quota de 36 ptes., l’any (22 cèntims €) El primer soci va ser Tomás Cruells.


CAPITOL III

El 15 de març de 1930, a la planta inferior del local social es va inaugurar, amb l’assistència de l’Ajuntament de Sant Cugat, la central telefònica que tenia 30 línies i era manual, amb quotes de 10 ptes., mensuals per als particulars i 15 ptes.,per els comerços. L’octubre de 1930, l’Associació organitza un homenatge al Sr. Cayetano Tarruell donant el seu nom a l’avinguda on vivia. El 6 de novembre l’arquitecte Juan José Nieto, autor del llibre “Guia técnica del albañil contratista”, que va ser de gran utilitat per als primers contractistes, es va oferir per aixecar el primer plànol de la Floresta (camins i finques), per l’irrisori preu de 400 ptes.; es va acceptar.


EL 1931 S’ACORDA ESTABLIR LA RECOLLIDA DE DEIXALLES AMB UNA QUOTA ANUAL DE 12 PTES., I QUI LES LLENCÉS AL BOSC REBRIA UNA MULTA DE 25 PTES.

 

Aquesta multa vindria per part de l’Ajuntament, la meitat de les quals serien per l’Associació. Potser caldria tornar-ho a posar en pràctica. El 6 de setembre s’aprova l’obertura d’un camí per comunicar la Floresta amb l’Arrabassada, amb aportacions voluntàries, com també ho van ser les quotes corresponents al manteniment dels Mossos d’Esquadra, instal·lats als pisos Tarruell el 8 de novembre. També s’inicia la instal·lació de l’enllumenat públic. El 7 de maig de 1933, el president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, amb motiu de les obres del Casino va visitar la Floresta. També el general Domingo Batet, el conseller Ventura Gassol i l’alcalde dr. Aguadé*. El van rebre el Sr. Tarruell i, en representació de l’Associació, els Srs. Solà i Josa. El 7 de maig de 1933, s’aprova la construcció de l’últim tram de carretera a Sant Cugat amb les aportacions dels associats: Ajuntament, 18.750 ptes.; Sr. Ros, 5.000; Sr. Busquets, 5.000.; Sr. Majó, 5.000.; Sr. Planas, 2.000; Sr. Tarruell, 2.000.; repartiment de veïns, 5.000; entre propietaris, 1.250. En total 75.000 ptes. En una visita a la Generalitat s’acorda la gestió del projecte. Amb el Sr. Tarruell s’acorda que organitzaran conjuntament la Festa Major, i que el Casino i l’Associació en cediran els beneficis a parts iguals, garantint un mínim de 600 ptes. L’encarregat del servei de vigilància es nega a fer també d’escombriaire, i més havent d’anar uniformat cobrant igual, cosa que pot representar un dèficit de 200 ptes. Es decideix suspendre el servei, ja que hi en perspectiva el retons dels Mossos d’Esquadra. Al peó caminer se li encarrega tot; tant és així, que no fa res bé.


CAPITOL IV

En junta extraordinària del 27 d’agost del 1933, es presenta la necessitat d’un local social. Per part d’alguns socis hi ha oposició que es continuïn les obres (s’havia construït la planta inferior on hi havia instal·lada la central telefònica), alguns demanaven un altre emplaçament; després d’una llarga i difícil assemblea, s’imposa l’ordre i s’accepta per majoria (sí 44, no 4) la proposta del Dr. Molleda de continuar l’obra, construint la planta superior, aprofitant així el solar i l’edificació que ha costat 12.000 ptes. S’aprova el projecte de local social amb un pressupost de 58.000 ptes. Per pagar-lo es fan participacions de 250 ptes., amb un interès del 5% i amortització per sorteig.


EL 20 DE JULIOL DE 1940 S’ACORDA COMPRAR UNA BANDERA ESPANYOLA I ELS RETRATS DE FRANCO I PRIMO DE RIVERA PER A LA SALA D’ACTES.

Amb motiu de la propera inauguració del Casino (maig 1933) es va visitar el conseller de Cultura, el Sr. Ventura Gassol, per exposar-li la necessitat de la construcció d’una carretera de la Floresta a Barcelona. Els va contestar que seria el defensor del projecte. El maig del 1936 el local social s’està ultimant, ja s’hi poden celebrar les juntes i s’acorda que la Companyia d’Aigües pugui utilitzar-lo. Un tema preocupant és la municipalització dels serveis, està en vies de solució, el número de socis és de 102, i el número d’abonats de Telefònica ha arribat a 50, fet que obliga a posar una central semiautomàtica amb dues cabines públiques, una al camí de Can Flo i l’altre a la Casa Blava. El 9 de juliol del 1936 se celebra l’última junta abans de la Guerra Civil, es recorda que s’està pendent de signar l’escriptura pública del solar, només existeix un contracte privat; amb tot es redacta el programa de la Festa Major. La Junta, coneixedora de les represàlies que podia tenir qualsevol nom apuntat i que es podia considerar catalanista, va decidir fer desaparèixer tota la informació. El 25 de febrer de 1940 es constitueix una Junta gestora, la primera acta s’escriu en castellà: ”dichos señores (la Junta) toman posesión de sus cargos y hacen manifestaciones para colaborar con entusiasmo en beneficio social y prestigio de España”. Es van rellegir els mateixos membres de la Junta, amb la condició que havien de ser membres de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Mai es va saber si algú se’n va arribar a treure el carnet.


CAPITOL V

El 10 de desembre de 1944 es nomena una “Maestra Nacional nombrada por el gobierno de nuestro Caudillo”, la que teníem anteriorment, la Sra. Assumpció Vinyals, que l’havia portat l’Associació. En junta de 9 de desembre de 1945, amb una assistència del delegat governatiu, es fa un vot de censura a la Junta. Després d’hores de discussions i baralles es fa la votació i segueix la mateixa Junta. Motiu: esmenes al traçat de la carretera. Seguien les discussions, el Sr. President fent ús dels drets que li dóna l’Art. 56 dels estatuts tanca la sessió. A la junta del 17 de febrer de 1946 segueix el sarau, no queda més remei que en aquell mateix moment es facin noves eleccions, i va sortir elegit president el Sr. Aluja. A l’Assemblea del 22 d’abril....


S’ACORDA QUE ELS ASSOCIATS QUE APORTIN 120 PTES. O MÉS PER A OBRES I MILLORES SERAN INSCRITS EN UN QUADRE DE SOCIS PROTECTORS.

 

Amb motiu d’arribar a 200 associats s’organitza un programa de festes, el 28 de setembre sopar a l’americana i ball amb l’orquestra Picos Pardos, i a la 1 de la matinada ressopó. El 23 de febrer de 1947 s’inaugura la portada d’aigües amb l’assistència del governador civil, Bartolomé Barba; l’alcalde, el Dr. Villar; l’Associació de Propietaris; Cooperativa d’Aigües de La Floresta, i Aigües de Sant Cugat del Vallès. L’acte va tenir lloc al Coll dels Capellans, i posteriorment en agraïment a les gestions i interès del Sr. Alcalde, aquest indret es va anomenar plaça del Dr. Villar. El 19 de març es signat el contracte amb Riegos y Fuerzas del Ebro, S.A., per portar la llum al barri de la Casa Blava. Pagava cada propietari la seva escomesa i es va inaugurar el mes de novembre. En junta del 20 de maig es comunica que ja està signada l’escriptura del solar a la notaria del Sr. Poveda de Barcelona. La Cambra Oficial de la Propietat Urbana de la província de Barcelona delega les seves funcions del terme municipal de Sant Cugat a l’Associació de Propietaris de La Floresta Pearson. Es va crear una comissió jurídica administrativa, que igual que la Cambra i l’Associació, eren presidides pel Sr. Aluja. El 9 d’octubre de 1949, vist que les reunions són un pou de discussions i que cada cop van pitjor, s’acorda un canvi de Junta. És elegit president el Sr. Arranz. El dia 16 es convoca junta per fer el canvi de poders, però la Junta sortint no es va presentar i va negar-se a entregar la documentació i l’estat de comptes, que finalment van entregar el 26 de març de 1950. Va ser nomenada una comissió per aclarir l’esta dels comptes.


CAPITOL VI

L’abril del 1950 s’aprova el plànol del terme de Sant Cugat i ja es poden donar llicències d’obres a la Floresta. El juliol s’acorda canviar el nom a l’av. Central pel d’av. Emeterio Escudero, persona que va dedicar molts esforços per millorar la Floresta i que pren part en diferents juntes. El 29 de setembre de 1952 es convoca als propietaris de camions, cotxes, carros i motos a fi que facin aportacions de 500, 300, 200 i 100 ptes., respectivament, per engravar part de la carretera que va a Sant Cugat i millorar l’estat dels carrers. Tenint en compte que gairebé totes les vivendes eren de segona residència, i per poder tenir vigilància de nit, es proposen unes quotes de 100 a 500 ptes., anuals, a pagar per superfície i categoria de l’habitatge. Es va anomenar una comissió per fer l’estudi d’efectivitat dels vigilants.


ES COMPRA UNA MÀQUINA D’ESCRIURE PER UN IMPORT DE 10.000 PESSETES A PAGAR A TERMINIS.

 

El 15 de juny de 1953 es signa un contracte de lloguer del Casino amb el propietari, el Sr. Tarruell, i el president, el Sr. Arranz, per celebrar-hi les festes. L’abril del 1957 mor el Sr. Tarruell. El 19 de setembre s’aprova l’aportació de 1.000 ptes. per a millora del camp de futbol de la Font de la Mina. El 2 d’agost de 1959 es aprovada una nova quota de soci de 20 ptes., mensuals. L’Ajuntament arregla la carretera a Valldoreix i a l’Arrabassada. En Assemblea del 12 de març de 1961 s’aprova la direcció única del carrer Major (sentit ascendent) i el Passeig de la Floresta (sentit descendent), entre les places del Dr. Villar i Pere Planes, de manera que s’establia un circuit. Passats més de 50 anys creiem que seria molt necessari retornar. L’octubre de 1962 s’acorda l’aportació de 200 ptes., de cada associat per fer front a les desgràcies ocasionades pels aiguats, i els propietaris de vehicles, siguin socis o no, 500 ptes. El novembre de 1964 es passen rebuts de quotes per la instal·lació de l’enllumenat públic. El 18 de juliol es fa un homenatge al Sr. Francesc Busquets, un dels fundadors de l’Associació. En comunicat de 16 de maig de 1965, l’Ajuntament indica que les 50.000 ptes., anuals per millores passaran a 75.000 ptes., i compra un tractor per la recollida d’escombreries del districte. El 5 de setembre es compra una màquina d’escriure Hispano Olivetti per un import de 10.000 ptes., a pagar a terminis.

CAPITOL VII

El 24 d’abril de 1966 és nomenat soci d’honor el Sr. Jaume Ros Mariné per la seva col·laboració i aportació en benefici de La Floresta. El 18 de desembre s’aprova la construcció del clavegueram dels carrers Major, Quadra, Verdaguer, Casino i de l’avinguda Tarruell, amb un pressupost de 457.000 ptes., a pagar totalment pels propietaris, a 12.028 ptes per finca. En aquesta ocasió les obre públiques les executava l’Associació amb alguna col·laboració de l’Ajuntament. Es nomena soci emèrit al Sr. Fernando Borràs Laporta per la seva tasca durant més de 30 anys treballant per La Floresta. El 17 de setembre de 1967 s’aprova retornar als socis l’aportació voluntària feta per construir l’edifici social. El 20 d’abril de 1973 el Sr. Font informa que gràcies a l’interés del Sr. Bros, tinent d’alcalde i exmembre de la junta, l’aportació de l’Ajuntament ha augmentat considerablement amb respecte a aquest Districte. El 24 de març de 1974 s’acorda obrir una compte a la Caixa de Terrassa, que fa un any s’ha instal·lat a La Floresta. El comissari Sr. Medrano informa que destinarà un cotxe patrulla al districte i si aquest estigués de servei en un altre lloc enviaria 2 motoristes.


EL 21 D’ABRIL DE 1985 LA JUNTA PRESIDIDA PEL SR. MARTÍNEZ REDACTA EN EL LLIBRE LA PRIMERA ACTA ESCRITA EN CATALÀ.

 

A primers de juny es fa la primera reunió amb els partits polítics, i el 8 de setembre s’aprova la incorporació com a soci col·lectiu dins l’Associació de Propietaris de Sant Cugat del Vallès, amb efectes del primer de gener. El març de 1986 aquesta Associació es dirigeix al servei de correus pel retard en què es rep la correspondència. Han passat 24 anys i a més, ara, ens hem quedat sense oficina. A instància i insistència del Sr. Miquel A. Ros, s’impugna per part de l’Associació el Pla General Metropolità que afecta d’una manera totalment desconsiderada i injusta als interessos de molts florestans. L’abril de 1990 es van tenir representants en el consell de Districte i també es va formar part de la Universitat Internacional de la Pau. Es suprimeixen els càrrecs de vicesecretari i comptador i passem a ser Associació de propietaris i Veïns de La Floresta Pearson. En assemblea del 6 d’abril de 1991, el Comissari Sr. Avelino Maestre, representat pel Sr. Berrocal, promet posar un servei especial per eradicar el problema d’inseguretat i drogues (fa 22 anys).


CAPITOL VIII

A l’abril del 1992 el Grup Escolta es acollit als nostres locals. L’any 1994 es va celebrar el 75è aniversari d’aquesta Associació i es va publicar un llibre “Un passeig pel record”, escrit pel soci que ens va deixà recentment, el Sr. Jordi Bordes. També aquest any vam patir els grans incendis i aquesta casa es va convertir en el centre de coordinació de bombers, autoritats, etc. El novembre de 1996, es va fer una reunió amb l’Ajuntament per posar en marxa el PERI (Pla especial de reforma interior) de La Floresta, que es va dividir en 17 sectors, acordança que el 1997 es començaria a aplicar. L’octubre del 1997, el Sr. Josep Mª Ros, president de la Cooperativa d’Aigües i un servidor, ens reunirem per primera vegada a Terrassa amb el Sr. Parés, de Gas Natural, a fi d’estudiar la possibilitat de portar el gas. Ens presentà un pressupost d’uns 300 milions de pessetes, i ja que la previsió era de baix consum, es va decidir fer una enquesta entre els veïns a través de la Cooperativa d’Aigües, a fi d’obtenir una aproximació del nombre de consumidors. Amb les dades obtingudes, es fa pressió a Gas Natural, exposant que una vegada executada la pavimentació iniciada, la instal·lació serà encara més costosa, i finalment accepten instal·lar el gas a La Floresta (1998)


EL NOVEMBRE S’APROVA EN JUNTA LA COMPRA DEL PRIMER ORDINADOR QUE COMPARTIRÍEM AMB LA COOPERATIVA D’AIGÜES

 

El mes de desembre s’acordà en junta l’estudi d’actualització dels nous estatuts per complementar la nova llei. L’advocat Sr. Santamaria, membre de la junta, s’ofereix per fer-ho desinteressadament, en substitució dels del 1961. L’Associació decideix intervenir en el redactat del PGM perquè es retorni la legalitat a les cases qualificades com a “fora de normes” El setembre del 1998 es fa entrega al Sr. Borràs, regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament, de la documentació recollida dels propietaris de finques afectades a fi de presentar el recurs corresponent. El març del 2001, tenim reunions de treball amb el regidor d’Urbanisme, el Sr. Carbó, a fi de solucionar els problemes de clavegueram i cases fora de normes. A l’Abril s’aprova la construcció del clavegueram dels sectors Aigües de Sabadell i Piscina, amb un pressupost de 200 milions de pessetes. L’evacuació d’aigües es farà per bombeig a Molins de Rei.

CAPITOL IX

L’Associació ha treballat conjuntament amb l’equip d’Urbanisme i d’altres associacions, i finalment el 8 de 2002 s’aconsegueix un fet important, l’elaboració del Pla Director, que va comportar molta feina, reunions llargues i feixugues i, amb moments tensos. La van signar, el Sr. Lluís Recoder; el Sr. Miquel A. Ros, president de l’Associació de Propietaris i Veïns de La Floresta Pearson, i el Sr. Jordi Cuesta, president de l’Associació La Serreta i Bosc d’en Saladrigues, sense deixar de treballar per la legalització de les cases fora de normes. El juny del 2002 la Cooperativa d’Aigües es dissol i deixa de col·laborar com a soci protector, s’aprova destinar els seus beneficis a la construcció de la piscina municipal. Doble Via passa a substituir la col·laboració de la Cooperativa. El 13 d’octubre es fa un homenatge a la memòria d’Emili Reñé, antic membre de la junta de la nostra associació, que va treballar incansablement per al nostre districte, i va donar el seu nom a les escales d’accés al Centre Polivalent. L’abril del 2003 es dóna per aprovada per l’Ajuntament i posteriorment per la Comissió Territorial d’Urbanisme la modificació del PGM de La Floresta, i es recupera així la legalitat arrabassada l’any 1976 a les cases assenyalades com a fora de normes. I el juny del 2004 es desestima l’aprovació al·al·legant defectes mediambientals. En el ple municipal del 25 d’octubre, veïns afectats recolzats per membres de la junta van fer sentir la seva protesta, de paraula i amb pancartes, per mostrar el seu enuig amb tot el que succeïa. El febrer del 2006 els socis Guillermo Gallego, Albert Nicolàs i Ramón Obach constitueixen el Col·lectiu d’Afectats pel PGM 76, amb la finalitat de trobar noves vies per prosseguir amb les tasques fetes per l’Associació, ja que legalment aquesta havia arribat al límit possible de les nostres actuacions. Finalment el 6 de març del 2009, al Centre Polivalent vàrem celebrar el retorn a la legalitat de les cases mal anomenades fora de normes, amb la presència de Sr. Alcalde Lluís Recoder; la tinent d’alcalde, la Sra. Mercè Conesa; el col·lectiu d’afectats; veïns, i membres de l’associació.

 

EL 10 DE FEBRER DEL 2009, LA GENERALITAT VA APROVAR DEFINITIVAMENT EL RETORN A LA LEGALITAT DE LES CASES MAL ANOMENADES FORA DE NORMES

 

L’Associació la formem un conjunt de persones unides amb la finalitat d’obtenir un bon veïnatge. A més, treballem per aconseguir millorar i preservar un espai tan especial, vital i estimat com és La Floresta. Ens agradaria comptar amb la màxima col·laboració. La diversitat d’opinions enriqueix el debat i amb diàleg es pot aconseguir gairebé tot.

 

Josep Lleonart