ENTREVISTES‎ > ‎

Ramon Borda

Per al Ramon Borda la Floresta era alguna cosa més que un topònim més o menys encertat per un barri de muntanya. Ell sempre explicava que va venir a raure a la Floresta camí d’Euskadi. Ell volia tornar al País Basc a treballar quan L’atzar el va portar aquí, com a moltes i molts de nosaltres…

Aquí va fer xarxa d’amigues i amics, aquí va estimar i es va fer estimar, i amb la seva discreció ens va fer sentir a molts de nosaltres persones riques de sentiments, perquè ell, el Ramon sabia veure en cadascú de nosaltres allò que tenm ben endins, allò que és invisible als ulls justament perquè és important.

Ell estimava molt el seu pare. Sempre ens deia que quan vingués a la Floresta ens el presentaria. Quan parlava d’ell podíem veure en els seus ulls una persona que desprenia estimació i generositat per tots els porus de la seva pell.
La seva era un bondat que naixia de la terra, per això era tan combatiu contra la mentida i contra la injustícia. El Ramon ens deixa orfes però rics. Ell ens va ensenyar a estimar aquest barri d’una manera molt especial. Ens va ensenyar a posar en valor els més secrets dels seus racons. A través d’ell moltes i molts de nosaltres hem fet família, família florestana…

Ramon, allò on estiguis no deixis de donar-nos suport en el dia a dia florestà. Et veurem els diumenges en les vermuts florestans. Et veurem discutint i debatent sobre política i sobre l’amor en qualsevol terrassa de la Floresta. Et veurem aparèxer en els indrets més inversemblants, en una reunió de famílies del cau, en una assemblea del consell d’infants, en un concert de música, et veurem cantant la rumba florestana…

Tu ja saps que no hi ha prou en morir-se per morir-se de veritat. A la Floresta sempre tindrem un espai per a tu, en els nostres cors, en el nostres pensaments, en la taula d’un bar, en el xambao fent projectes i més projectes...

Ramon, gr
àcies. Moltes gràcies per haver viscut tots aquests anys amb nosaltres a la Floresta. Avui és un dia trist, però no sempre serà així perquè a partir de demà et recordarem contents i feliços, com estem segurs que tu ho voldries.

Text llegit a la Floresta el dia que ens va deixar, 15 de novembre de 2017




HOMENATGE PICTÒRIC A RAMON BORDA 

Divendres 17 de novembre, feia dos dies que el Ramon ens havia deixat, estàvem a classe de dibuix amb la professora, la Maria Roldán, però només uns poquets, el desànim i la preparació de la festa de comiat ens havien deixat en quadre. La Maria va suggerir fer alguna cosa que ens recordés el Ramon, per allà va aparèixer un barret i vam decidir que era un símbol perfecte per representar una part del cos que era el que millor coneixíem d’ell: les seves idees, la seva paraula, el seu compromís. Estar amb ell, encara que fossin cinc minuts, era conversa assegurada: sobre la notícia del dia, sobre política, sobre el projecte del carrer de l’Estel, sobre medi ambient, sobre habitatge, però el que més li agradava era parlar d’amor, de com n’és de bonica la vida i de la felicitat de saber viure com un senyor, que n’era amb barret i sense. Així que, Ramon, et rendim homenatge i t’agraïm amb tot el cor -i traient-nos el barret- que hagis estat el nostre amic, el nostre company, el nostre veí... continuaràs entre nosaltres.